Aquesta col·lecció està dedicada a la bicicleta, aquest invent meravellós que tants papers te en la nostra societat. Està feta amb bicicletes velles trobades a la deixalleria o que gent diversa ens ha portat al taller.
A vegades una bicicleta vella fa de suport a un joc i fa de taula. Altres vegades és el suport de diversos jocs fets amb peces de bicicleta, eines velles de pagès o amb estris de cuina.
Juguem amb totes les peces de la bicicleta: la roda, el manillar, els pedals, les manetes del fre, la cadena, el quadre… Totes les parts de la bicicleta ens suggereixen un joc que, com sempre a Guixot de 8, té un repte a aconseguir, encara que no sigui fàcil però no impossible.
Aquesta és la col·lecció de Guixot de 8 que te més jocs, un centenar, tot i que normalment només en portem 37, que són els que caben en una furgoneta.
Ara, cada joguina només serveix per una sola cosa i cada comandament dóna una sola ordre.
És una petita revolució. Si abans una nina servia per a tot: pentinar, donar el biberó, vestir etc i ara necessites una nina per a cada cosa, potser és hora que aquelles coses que pensàvem que només servien per una sola cosa serveixin per més.
Amb aquesta idea Guixot de 8 fa els seus jocs:
Es tracta d’un arbre estrany, nascut d’ajuntar un pilot de tubs corbats trobats a la deixalleria. Amb el temps, a la punta de les branques l’ hi van sortir jocs, un a cada branca. El vam batejar amb el nom d’arbre juguer, de la mateixa manera que es diu pomer l’arbre que fa les pomes.
Passat un temps, vingué una papallona, i quan va veure els jocs a l’arbre va pensar he arribat tard, ja no hi ha flors, però l’hi va agradar la idea i va anar a buscar jocs al taller de Guixot de 8, un per cada pota i ara s’està al costat de l’arbre i de l’aranya.
La proesa de l’arbre, l’aranya i la papallona va arribar tan lluny que un pop la va sentir i va decidir ajuntar-s’hi amb un joc a cada tentacle i ara viatgen junts porta’n, entre tots, 35 jocs d’un lloc a l’altre.
Aquesta és la col·lecció més alta de Guixot de 8 i fa que el públic jugui més a prop un de l’altre i la que necessita menys espai per a muntar-la i la que necessita més alçada si muntem en un espai interior.
Som dels que pensem que la imaginació és una de les poques coses que ens diferencia de la resta d’essers vius i que, a la vegada, és el motor que ens fa avançar. Per això aquesta col·lecció. Per retre homenatge a totes aquelles persones que al llarg de la història s’han destacat per la seva imaginació i han deixat empremta a la història de l’art, la literatura, el cinema, la ciència o la gastronomia.
Entre ells:
I, així, fins a 25 personatges que, a la vegada, són 25 jocs.
A la deixalleria hi arriben molts aparells de gimnàstica casolans: cintes de córrer, bicicletes estàtiques, aparells de musculació de les cames, abdominals etc. La majoria fruit d’un bon propòsit de cap d’any o de la recomanació del metge que cal fer exercici. Però la majoria d’aquests aparells tenen molt poques hores d’utilització i alguns anys d’ocupar un racó de la casa fins que van a parar a la deixalleria.
Tots aquests aparells que han tingut un cost ambiental, tant en la fabricació com en el transport, cobren sentit amb la nova vida que els dóna aquesta col·lecció de 37 jocs.
Ens hem resistit molt a fomentar la competitivitat. Pensem que la societat ja és prou competitiva com per passar-la als nostres jocs. Però ens vam adonar que hi podíem posar un punt d’humor i així inventar un esport nou fet de 5 de vells. Juguem a bàsquet, amb una pilota de tennis, utilitzant la tècnica del billar, picant amb una pilota de golf amb un mànec amb un fre de bicicleta. Un esport nou, que serà olímpic a les properes olimpíades en el que als trenta i pocs anys no estàs caducat i en el que els homes i les dones juguen junts, com a la vida.
De la mateixa manera hem fet diverses versions més del bàsquet, del tennis, curses diverses: de didals, marietes, boles etc.
Aquesta és una col·lecció de 37 jocs en la que hi poden jugar 80 persones al mateix temps. I com sempre a Guixot de 8 els jocs son molt ràpids.
Amb aquesta col·lecció volem fer un homenatge als grans escultors del segle XX, concretament als de l’art en moviment, l’anomenat art cinètic. Hem fet la reinterpretació d’alguna de les seves obres però hi hem afegit un joc, reivindicant d’aquesta manera l’art al carrer i que l’art també és per a tocar i no només per mirar dins un museu.
Hem versionat peces, entre d’altres de:
Cada peça va acompanyada d’un plafó amb el nom de l’artista, una fotografia de la peça original i el lloc on es troba la peça en l’actualitat.